A qui vota Quim Monzó?

Un tuit de Quim Monzó…

M’estic votant al damunt!

Quim Monzó (@QuimMonzo) novembre 18, 2012

Origina una conversa entre ell i Eduard Voltas, en què aquest li pregunta si farà públic a qui votarà:

@quimmonzo faràs endorsement?

Eduard Voltas (@eduardvoltas) novembre 18, 2012

@eduardvoltas Ara em faràs buscar què vol dir ‘endorsement’?

Quim Monzó (@QuimMonzo) novembre 18, 2012

@quimmonzo si faràs públic el teu vot.

Eduard Voltas (@eduardvoltas) novembre 18, 2012

@eduardvoltas Evidentment, no!

Quim Monzó (@QuimMonzo) novembre 18, 2012

Però tan sols un minut abans, algú ens havia donat una pista…

“@quimmonzo: M’estic votant al damunt!” D’aquí una setmana exacte estarem recomptant les butlletes que ens acostaran a la llibertat!

Oriol Junqueras (@junqueras) novembre 18, 2012

Tot i que, evidentment, el tuit d’Oriol Junqueras no compromet Monzó, obre alguns interrogants. Monzó ha dit a Junqueras que el votarà, i aquest -o qui li estigui gestionant el twitter en aquests moments- s’ha precipitat, sense tenir en compte que l’escriptor no vol fer públic el seu suport? O, sense tenir el seu suport assegurat, ERC vol capitalitzar l’entusiasme del tuit de Monzó?

Qui sap… De moment, una anècdota electoral més, que podem sumar a una llista encapçalada, sense cap dubte, per la rata badalonina que feia campanya contra el Partit Popular.

I ara, el New York Times: una guia per a xarxes socials de només 4 paraules

Ahir publicàvem, traduïdes al català, les pautes que The Guardian proporciona als seus periodistes a l’hora d’escriure en xarxes socials i blogs. Si bé les indicacions del diari britànic són només vuit frases -ni arriba a ser un decàleg-, les de l’americà The New York Times baten, sense cap dubte, el rècord de la brevetat. Només els calen 4 paraules:

USE COMMON SENSE, IDIOT

Més enllà de la ironia, el cert és que no tenen pautes per a les xarxes socials per al seu personal simplement perquè pensen que no els cal, tal i com explicava el juliol d’aquest any l’editor associat de gestió orientada als estàndards d’aquest diari, Phil Corbett:

S’han d’adonar que les xarxes socials són bàsicament una activitat pública, no una activitat privada, i que la gent sabrà que treballen per al Times, que són periodistes del Times, i els identificarà amb el Times. I per tant, només han de tenir això en compte i tenir cura de no fer res a les xarxes socials que soscavi la seva credibilitat.

Les pautes per a xarxes socials de The Guardian, en català

[El diari britànic The Guardian va publicar, l’octubre de 2010, una sèrie de pautes per als seus treballadors a l’hora d’escriure en blocs, piular i fer servir les xarxes socials, enfocades a mantenir els estàndars editorials i ajudar a crear comunitats a la web de manera efectiva. Preparant una formació les he traduït al català i, donada la seva vigència, crec que és interessant compartir-les per si algú més en vol fer ús.]

Pautes per a periodistes que escriuen blocs o responen comentaris a www.guardian.co.uk

1. Participa en converses sobre el nostre contingut i assumeix la responsabilitat de les converses que comences.



2. Centra’t en allò constructiu, reconeixent i recompensant les aportacions intel·ligents.



3. No recompensis els comportaments disruptius amb atenció, sinó informa’n quan en detectis.



4. Enllaça a les fonts de les dades o declaracions a què facis referència, i anima la gent a fer el mateix.



5. Declara interès personal, si escau. Sigues transparent al voltant de les teves afiliacions, perspectives o la cobertura prèvia d’un tema o persona en particular.


6. Vés amb compte de no desdibuixar fets i opinions i tingues molt en compte de quina manera les teves paraules podrien ser (mal)interpretades o (mal)enteses.



7. Anima els lectors a aportar perspectiva, coneixement addicional i expertesa. Reconeix les seves aportacions.



8. Exemplifica els estàndards de la nostra comunitat en les teves aportacions per sobre i per sota de la línia.

[enllaç al text original en anglès]

'Feisbuc' és el gran somni dels totalitarismes. Abans havien d’imposar el confessionari amb l’amenaça de l’infern; ara ja no calen ni amenaces: en comptes del confessionari van a la plaça del poble a explicar-ho contents.
Serrano, Jordi (2011, 15 de juny). “Facebook i els fòbics socials”. Visca el rei Ludd! Recuperat el 30 d’agost de 2012. Podeu llegir l’article sencer al blog.