shortformblog
Every intern’s worst nightmare is what’s called ‘the magic roundabout’, which is when you get a taxi to drive you home at 7am and then it waits for you while you shower and change and then takes you back to the office.

Un becari de la indústria financera que no vol revelar el seu nom ho va declarar a l’Evening Standard, parlant sobre l’elevat nombre d’hores que treballen en aquest sector. Les pràctiques en aquesta indústria estan a l’ull de mira després que un becari morís a Londres la setmana passada, després de ser aparentment privat del son durant dies i mentre feia un d’aquests “magic roundabouts”. El becari era un estudiant alemany anomenat Moritz Erhardt, que treballava per Merrill Lynch. (via shortformblog)

Si una indústria tracta així els seus becaris, perquè no hauria de portar al desastre la resta de la societat?

Igual que a la música li veig una edat de jubilació, a això d’escriure, no. Escriure és com viure! No pots aturar d’escriure mai. Has de fer-ho per no oblidar-te de les coses. (…) Si em demanen a què me dedic, dic músic, perquè és amb el que me guany la vida. Si em demanen què sóc, puc dir escriptor com podria dir asmàtic.

Eran tres candidatos pero sólo había un puesto. Y ese puesto de copy en Remo lo quería Dave N. Guillén a toda costa. ¿Qué hizo? Su propia campaña. ¿Efectividad? 100%. Ayer fue su primer día en la agencia.

Mientras se producía la cuenta atrás para la decisión de Remo, Dave N. Guillén empezó a hacer un blog contrarreloj. Lo llamó Mi vida con Remos, y contaba la vida de Dave, un chico que nació con remos en lugar de manos.

(llegit a Yorokobu)