No m’havia plantejat mai que les xarxes socials poguessin tenir alguna relació amb el bricolatge. Aquest article que enllaço (gràcies, de nou, a la roser) explica aquesta relació i dóna algunes claus sobre què és allò que mou la gent a entrar en una xarxa social o a compartir coses a internet.

Per mi, aquestes motivacions són el gran “quid” de la qüestió. Des de fa un temps està molt de moda entre diversos tipus d’organitzacions (empreses, però també iniciatives socials, ONGs, institucions culturals, etc.) tenir un perfil en alguna xarxa social, sobretot Facebook o Twitter. Però des del meu punt de vista, a la majoria els costa molt rentabilitzar aquesta presència a les xarxes, aquest “jo també sóc 2.0”, a nivell de notorietat o fidelització del públic, per no parlar ja, evidentment, de beneficis econòmics.

Entendre quins motius -psicològics, emocionals, de comportament, etc.- hi ha al darrere de tot plegat serà imprescindible per poder treure tot el suc d’aquesta “interacció” que se suposa que és tan útil, però que de vegades costa de creure.